Reixach, condemnat per l’acomiadament d’un fals autònom

Jaume Reixach se’n riu de les sentències judicials que el condemnen.

La presència de Jaume Reixach s’ha convertit en habitual d’un quant temps ençà en alguns platós de televisió de la capital de l’Estat, en particular a la cadena Cuatro (on el conviden com a tertulià i suposat expert en l’afer Pujol). El que no freqüenta tant, per no dir gens, l’editor del setmanari El Triangle són els jutjats: i no deu ser per falta d’oportunitats. Fins a 10 vegades ha estat citat en un lapse de menys d’un any, concretament en el Jutjat Social núm. 15 de Barcelona, com a conseqüència de les demandes interposades per antics treballadors d’aquest setmanari que van ser acomiadats al llarg de l’any 2013 sense percebre cap mena d’indemnització i amb diverses nòmines pendents de cobrar. En cap dels procediments que fins ara han celebrat la vista oral ni Reixach ni cap lletrat o representant de les empreses editores d’El Triangle —de les quals és administrador únic— no hi ha fet acte de presència. Tampoc no va donar senyals de vida en els actes previs de conciliació. L’editor de premsa, que es vanta de progressista i de defensor dels oprimits, s’amaga i no té res a dir a propòsit de les reclamacions judicials dels seus empleats i, en conseqüència, el magistrat titular del Jutjat Social núm. 15 ha admès totes les demandes i obliga l’empresa a readmetre o indemnitzar els treballadors.

Als nou casos fins ara jutjats dels quals informàvem en l’anterior entrada de La Farsa d’El Triangle, s’hi suma una nova sentència, que ara s’ha fet pública, amb la mateixa pel·lícula dels fets i resultats que les altres: es condemna Editorial de Periodistes, SL (una de les empreses de l’entramat societari de Jaume Reixach) a la readmissió del treballador en el mateix lloc de feina i condicions que ocupava o, en cas que no ho faci passats cinc dies, a indemnitzar-lo amb els 11.567 euros que li corresponen legalment. Val a dir que, com en els nou casos anteriors, esgotat aquest període preceptiu, ni Reixach ni ningú d’El Triangle no han manifestat si pensen readmetre l’empleat ni han fet cap gest per abonar la quantitat a la qual ha estat condemnada l’empresa.

Arriba el dia del judici per a Reixach i Gervilla

Així acomiaden Reixach i Gervilla.

Ha arribat l’hora de la veritat per a l’editor del setmanari El Triangle, Jaume Reixach, i la seva protectora durant l’últim any i mig, María Ángeles Gervilla. L’hora de desemmascarar un dels casos d’explotació laboral més salvatges dels quals es té constància en el sector de la comunicació. A partir d’aquest dijous, 24 d’abril, i durant el pròxim mes i mig, els responsables d’El Triangle estan citats davant de l’administració de justícia laboral: enfronten les demandes d’11 antics treballadors del setmanari que reclamen que van ser acomiadats de forma improcedent. A aquestes accions, caldrà sumar-hi els judicis per reclamació dels quantiosos salaris impagats (que en alguns casos superen les vuit nòmines) que s’aniran concretant en els pròxims mesos.

Ara fa un any, Reixach —amb l’ajut de Gervilla, empresària subhastera i del sector de la ferralla que havia aterrat a El Triangle al gener de 2013, actuant com a autèntica liquidadora de l’empresa— va posar en marxa una veritable operació de neteja de la plantilla, que es va saldar amb l’acomiadament de tots els treballadors (redactors i personal d’administració) a finals de l’any passat. Aquesta va ser la manera expeditiva com l’editor i la propietària real d’El Triangle van resoldre el problema que ell mateix havia creat amb el monumental deute salarial (incloent-hi l’impagament de les quotes obreres i de la Seguretat Social) que s’acumulava en l’empresa des de feia més d’un any i mig. Reixach i Gervilla es van anar desfent de tot el personal amb una carta barroera en la qual es notificava que es prescindia dels serveis i que en els dies posteriors els acomiadats rebrien les quantitats que els corresponien en concepte de liquidació i d’impagament. Però des de llavors —i en algun cas ja ha passat més d’un any— els treballadors damnificats no han rebut cap pagament. En fum han quedat les promeses de Jaume Reixach a alguns dels damnificats i les declaracions a alguns mitjans de comunicació en les quals assegurava que es pagaria tot el deute pendent.

El tracte de Reixach i Gervilla als humoristes gràfics no fa cap gràcia

Vinyeta publicada per Tres al seu blog.

La setmana passada el setmanari El Triangle no es va publicar, sense donar cap explicació als seus lectors, si és que en queda algun. Tampoc ni l’editor Jaume Reixach ni ningú es van encarregar d’avisar els humoristes gràfics que elaboren les pàgines satíriques que des de fa uns mesos es publiquen incloses en el setmanari amb el nom genèric de La Punta del Triangle, els quals ja havien enviat les seves col·laboracions que no veurien la llum.

El ninotaire Tres (Carlos Villafranca), després d’assabentar-se a través d’una piulada de Twitter de La Farsa d’El Triangle que el setmanari no s’imprimia, ha explicat en un article al seu blog la desafortunada història d’aquest suplement humorístic. La Punta va ser una aposta que l’empresària subhastera María Ángeles Gervilla va posar en marxa el passat mes de març, poc després d’aconseguir amb el control financer d’El Triangle, i que, com tots els altres projectes seus, ha acabat com el rosari de l’aurora, desinflat per les promeses incomplertes i pels impagaments dels emoluments promesos als dibuixants que l’havien de tirar endavant.

El diari ‘La Mañana’ se salva de caure en mans de Gervilla

María Ángeles Gervilla, l’empresària del sector de la ferralla i les subhastes que des de fa quasi un any controla el setmanari i el diari digital El Triangle, no s’ha sortit amb la seva en el propòsit d’apoderar-se d’un altre mitjà de comunicació: el diari La Mañana, rotatiu lleidatà que des de fa quasi dos anys viu una difícil situació, immers en un concurs de creditors, després que els últims propietaris, el Grup Dalmau, va deixar l’empresa editora amb un deute de més de 5 milions d’euros i reduís la plantilla a la mínima expressió.

Després de molts mesos d’incertesa, el Jutjat Mercantil de la capital de la Terra Ferma acaba de resoldre el contenciós, adjudicant la continuïtat del projecte periodístic a la societat Holder Solutions SL, vinculada a l’empresari lleidatà Josep Tarragona (propietari de Transports Tarragona). D’aquesta manera es desestimaven les altres dues ofertes que s’havien personat al concurs de creditors, entre les quals la que capitanejava María Ángeles Gervilla. L’escenari no sembla gaire falaguer per a la ja molt castigada redacció de La Mañana, ja que, segons ha informat el portal digital Araponent.cat, la nova propietat està vinculada a l’editor de l’altre rotatiu de la ciutat, Segre, cosa que suposarà a la pràctica la integració dels dos grups mediàtics. Segons aquesta informació, en els pròxims dies un home de Segre, Josep Ramon Ribé, s’incorporarà de forma imminent com a nou director de La Mañana (substituint Ramon Pedrós, que ja s’hauria acomiadat de la redacció) amb la idea de reconvertir-lo en un gratuït que no competeixi amb l’altre diari de la capital, la qual cosa de retruc suposarà una retallada d’un terç de l’actual plantilla, segons aquesta notícia d’El País.

Els mitjans es fan ressò de l’escàndol d’‘El Triangle’

Des de la posada en marxa del blog La Farsa d’El Triangle, diversos mitjans de comunicació del nostre país i d’àmbit estatal s’han fet ressò de la denúncia que aquí ha anat exposant un grup d’extreballadors del setmanari i del diari digital El Triangle, sobre el tracte rebut per part dels seus responsables i per la manera absolutament grollera com han estat acomiadats.

El mateix dia que La Farsa d’El Triangle veia la llum, el 16 de juliol, eldiario.es, dins de la secció d’informació laboral “Catalunya Treball”, que coordina el periodista Tomeu Ferrer, recollia amb pèls i senyals l’explosiva peripècia que s’ha viscut en la publicació durant l’últim mig any llarg, des que l’empresària de Sant Feliu de Llobregat María Ángeles Gervilla —que centra les seves activitats en el sector de les subhastes i la compravenda de ferralla— n’ha pres el control i actua com a propietària real, amb la complicitat del director de sempre del setmanari, Jaume Reixach. La informació detallava com “en els últims tres mesos s’han acomiadat dotze empleats, i en el darrer any, dos terços de la plantilla”, bona part de la qual “feia més d’una dècada que formava part de l’equip”.

Reixach i Gervilla deixen tirats els acomiadats

En declaracions fetes el 16 de juliol passat a diario.es, Jaume Reixach, editor, director i pretès màxim responsable de l’empresa que edita El Triangle, va assegurar, amb referència a les mensualitats i a les indemnitzacions que deu al personal acomiadat de l’abril ençà: “Estem en negociacions i això ho arreglarem al CMAC [Centre de Mediació, Arbitratge i Conciliació]”.

Atès que Reixach no té fama precisament d’home de paraula ni de bon pagador —en diverses ocasions ha afirmat que és insolvent i que no té comptes bancaris ni propietats a  nom seu, tot i haver viscut durant els últims anys en un luxós àtic al popular barri de Pedralbes—, les persones acomiadades per l’Alegria de Barcelona (així és com s’anomena a si mateix) i el sector periodístic van rebre amb un cert escepticisme les paraules del portabandera dels drets de tots els treballadors del món, sempre que no siguin els de la seva empresa.

Els nous redactors, condemnats a l”apartheid’

La irrupció de l’empresària i subhastera María Ángeles Gervilla a la redacció d’El Triangle ha comportat diverses i estranyes situacions laborals. Una d’aquestes ha estat la contractació de nous periodistes, la majoria dels quals, joves de 25 a 35 anys, a qui ha imposat condicions de treball que voregen l’esclavisme. Mitjançant una oferta de treball al web del Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’empresa ha contractat almenys un parell d’aquests nous treballadors, un dels quals ja ha estat acomiadat. D’altres, a través de l’anunci publicat al web i també a l’edició impresa de la recerca de nous delegats a Madrid, al País Valencià i a les Illes Balears a causa de la suposada expansió empresarial que el projecte havia de començar en aquesta nova etapa.

L’estratègia ha estat en tots els casos la mateixa. Els periodistes eren citats a l’habitatge particular de María Ángeles Gervilla, on rebien les primeres indicacions: havien de treballar des de casa, amb cap tipus de relació personal o professional amb la resta dels redactors i sempre amb la referència de Gervilla com a connexió amb la redacció. La seva estratègia consistia a atemorir el nou treballador amb la descripció d’una redacció antiga, retrògrada i freturosa de tota companyonia. “No t’hi respectaran”, ha assegurat en alguna ocasió.

Treballadors d’‘El Triangle’, espiats per Método3

L’editor d’El Triangle, Jaume Reixach, i la dona que d’uns quants mesos ençà exerceix de facto la direcció empresarial d’aquest setmanari barceloní, María Ángeles Gervilla, han obtingut informació de les activitats dels seus treballadors a través de persones vinculades a l’agència de detectius Método3. Més en concret, de les converses d’alguns d’aquests treballadors fora de l’àmbit de l’empresa. Que l’ara polèmic despatx d’investigació privada s’hagi dedicat a fer seguiment de redactors d’aquest setmanari no deixa de resultar irònic perquè cal recordar que, fa alguns dies, el 16 de juliol, El Triangle va aixecar certa expectació mediàtica quan va ser l’únic mitjà que va publicar al seu web, completa, la famosa conversa entre la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, i l’examant del fill gran de Jordi Pujol, Vicky Álvarez, al restaurant La Camarga (una publicació que, per cert, va haver de ser retirada al cap d’unes hores per ordre del Jutjat d’Instrucció núm. 14 de Barcelona).

En un article d’opinió, el 18 de juliol passat, Jaume Reixach acusava Sánchez-Camacho de ser còmplice i coneixedora de l’enregistrament de la trobada, i de maniobrar per mirar d’encobrir per la via judicial el que considerava un “document sonor d’indubtable valor periodístic i polític”. Dies després no deia res, però, quan la jutgessa va escorcollar la seu del PSC buscant-hi proves d’encàrrecs d’antics alts responsables de l’Executiva d’aquest partit a l’agència dirigida per Francisco Marco.

Un setmanari ‘progre’, ‘liquidat’ per una subhastera

Jaume Reixach, fundador i editor d’El Triangle, el setmanari d’esperit crític i de denúncia en actiu des de l’any 1990, va dir al novembre passat a alguns dels seus redactors: “Jo no faré mai un ERO perquè no sóc com el Jaume Roures”. Els mateixos treballadors de la revista havien plantejat la possibilitat de posar en marxa un expedient de regulació d’ocupació davant de la crítica situació econòmica de l’empresa editora. Des d’aquella data, Jaume Reixach ha acomiadat fins a dotze empleats. Dels qui formaven part de la plantilla sis mesos enrere —la majoria amb més de deu anys d’antiguitat a la casa—, només una tercera part segueix avui a l’empresa. En aquest temps s’ha desmantellat tot l’equip d’administració i s’ha prescindit dels encarregats de disseny i maquetació, de correcció, de fotografia i de cinc redactors.

Només el passat 27 de juny, l’editor del setmanari va fer fora d’una tacada sis treballadors. I tot això, òbviament, sense presentar cap ERO sinó de forma totalment improcedent, sense cap argument justificatiu, i deixant els afectats en una situació extremament delicada, ja que acumulen un llarg llast d’impagaments de salaris. L’empresa no ha ofert cap garantia de pagament d’aquest deute, ni ha manifestat cap voluntat concreta de saldar-lo, ni tampoc de pagar cap indemnització per acomiadament improcedent, i els treballadors acomiadats es veuran abocats a reclamar-ho per la via judicial. També ha incomplert el compromís escrit de devolució dels endarreriments que havia assolit en el cas d’un treballador en concret. Aquest deute s’acumula des de finals de l’any 2011 i no ha parat de créixer des d’aquesta data, de manera que actualment es deuen fins a vuit nòmines en alguns casos.